Com una cadena en què cada anella lliga les precedents amb lesposteriors per assegurar-ne la continuïtat, la història del contrabanforma una unitat al llarg del temps amb múltiples facetes, ambprotagonistes diferents, però amb trets comuns. La gosadia, lavoracitat i la manca d’escrúpols, trets definidors de pirates icorsaris d’antany, foren el llegat hereditari que reberen elscontrabandistes, els seus parents contemporanis. En el períodeestudiat, el contraban era una modalitat més de l’activitat comercial, però hi havia dissemblances entre el comerç legal i el contraban: més risc, una imprescindible complicitat entre les autoritats i elscontrabandistes i una previsió de guanys superiors. Una activitat quese sostenia sobre la llei del silenci -l’omertà- i la corrupció. Lesdècades compreses entre els quaranta i la fi dels anys seixanta foul’època daurada del contraban, que proporcionà ingressos elevats alscapos. Per als homes que formaven part de les comparses de lescompanyies, «anar de tabac» els permeté transitar per la postguerrasense passar fam. El contraban en les primeres dècades del segle XX es desenvolupà en un context històric convuls, marcat pels gransenfrontaments ideològics com a conseqüència de la irrupció de lesmasses obreres en la lluita política pel poder. La contracció delsintercanvis comercials internacionals, a causa de l’esclat de laSegona Guerra Mundial, i la política econòmica autàrquica delfranquisme crearen les condicions perquè es desenrotllés un comerçil·legal florent que va satisfer les demandes dels consumidors, nocobertes per un Estat intervencionista. Polítics, capos, carrabiners,guàrdies civils, contrabandistes a la menuda, traginers, un rosarid’arquetipus que componen un mosaic social d’una època en què totescassejava. En la construcció del relat no s’estableixen jerarquies,sinó que cadascun dels personatges, en el seu àmbit, se’n faprotagonista.
