L’atenció que Xuriguera dispensa a l’anàlisi de la conducta delspersonatges fa que Volves grises es pugui adscriure al corrent de lanovel.la psicològica, el dominant a l’època. A més, amb aquesta obral’autor ens dóna la seva versió d’un dels grans temes de la literatura europea dels anys trenta, el de la crisi sentimental i moral de lajoventut, que tornarà a ser l’eix de Desordre i Destins.Xuriguera dibuixa la figura del narrador-protagonista, un home indecís i abúlic, amb trets de la seva experiència personal i del seu entorn-cosa que va fer que alguns críticsconsideressin l’obra com a autobiogràfica: sabem que el seu nom ésJoan, de professió articulista i estudiant, i resideix a París, onmena una vida bohèmia.El seu conflicte rau en la tria entre duesconcepcions antitètiques de l’amor: un de reposat, intel.lectual,representat per Sera, una dona angelical, decadentista ("Tota visióexterna feia d’ella un ésser apagat, sense imantació per a retenir niper a ésser retingut. Trobar-la fora, amb el seu coll alt, els ullsensonyats i les mans submergides en una estranya transparència, eraposar-se unes motes de cendra a la mà i ventar-hi una bufada") i un de passional, instintiu, encarnat per Janine, una dona vitalista,extravertida i amb un rerefons romàntic.
