Des de la vellesa, donant tombs i adornant el brocal que oculta i que, al mateix temps, protegeix, l’ull negre del pou i tot el querepresenta, els poemes destil·len reminiscències, enyors, passions dejuventut i de maduresa. Les realitats difícils d’acceptar elsimpregnen: la decadència de la pell, la del gest cansat, la d’unpassat que només pot abastar amb el voluntariós i necessari record, la d’un present àton, en el qual combatre la por, la injustícia, lasoledat. És la única possibilitat que li queda a la poeta persentir-se viva, són les armes que empra per a què l’ajudin a viure amb un somriure interior i un xic burleta, el futur minso que l’espera idel qual intenta exprimir-ne el suc fins que una mà amolli amb amor la darrera mirada.
