Vaig sortir corrents, de cop. Nom‚s vaig tenir temps de sentir que lamare deia QuŠ fa ara aquest boig? No volia quedar-me al seu costat, em negava a compartir aquell moment amb ells. Ja era lluny, a partird’aleshores ja no pertanyia al seu m¢n, la carta ho deia. Vaig sortirals camps i vaig caminar una bona part de la nit, la frescor del nord, els camins de terra, l’olor de colza, molt forta en aquell moment del’any. Tota la nit la vaig dedicar a elaborar la meva nova vida llunyd’aqu¡.«En realitat, la insurrecci¢ contra els pares, contra la pobresa,contra la meva classe social, el seu racisme, la seva violŠncia, elsseus costums, va ser una cosa secund…ria. PerquŠ, abans que jo emrebel·l‚s contra el m¢n de la meva infantesa, el m¢n de la mevainfantesa s’havia rebel·lat contra mi. Per a la meva fam¡lia i elsaltres, de seguida, vaig ser font de vergonya i fins i tot derepulsi¢. Nom‚s tenia l’opci¢ de fugir. Aquest llibre ‚s un intent per entendre-ho.» Edouard Louis