De la cosmogonia de l'Home Urbà (1983), obra cabdal de lapostmodernitat occidental presentada en espais públics i zoològics detot el món, fins a Monk of Cahos and Mistresses of Eath i TheWorshipper (1995) es traça l'itiunerari d'emergència de la visiótel·lúrica de l'art que desenvolupa Albert Vidal a partir de l'obraAlma de Serpiente (1987). El fil conductor de la reflexió és la imatge que documenta el procés de construcció del «cos tel·lúric» a travésdel mitjà videogràfic en un context crític que articula relacions ambels corrents de pensament de la psicologia postjunguiana,l'antropologia visual, la teoria dels media i el postestructuralisme.En aquest recorregut s'explora una xarxa de connexions entre elsdiferents espectacles, accions, personatges i posicionamentsexistencials que porten Albert Vidal a l'aprehensió del conceptetel·lúric amb testimonis de converses, videografies i imarges de lesseves creacions.
