He escrit vàries obres però la intensa fruïció que he sentit alcompondre aquesta novel?leta intitulada Albi no la podria pasexplicar. Pocs anys abans de morir, Juli Vallmitjana (1873-1937)escriu Albi, que avui es publica per primera vegada. Molt diferent dela seva narrativa anterior (com La Xava, Sota Montjuïc, De la raça que es perd) i del seu teatre (més de vint obres), és una història plenade tendresa en un poblet de vora mar, de quan els pescadors encaraanaven a la vela, amb pàgines inoblidables com la fulgurant visió dela pesca a l?encesa o una divertida escena de navegació amb mal temps. Un nen abandonat explica la seva vida en primera persona, ambsenzillesa i seguretat, entre un grup de personatges esbossats ambprecisió i que a mesura que la novel?la avança van agafant molt derelleu i escalf. Sembla una història de bons i dolents però no hi hadolents, el mal és la pobresa, la mala sort, els malentesos. Datada el 1932 i dedicada a la seva esposa, és el testament espiritual del?autor. El llenguatge d?en mar i la manera descarada i eficaç deVallmitjana donen vida i caràcter a aquest cant a l?amor, al seny, ala bondat i a les dificultats del fer-se gran: "Vaig passar un hivernagradós, i això que sentia més el fred que en altres hiverns, i és que ja anava massa abrigat, havia anat perdent aquella naturalresistència dels que no saben amb què ni on abrigar-se". L'autorcompleix tot el que promet a la seva extraordinària explicaciódedicatòria.
