Sota aquest títol s'incorpora una anàlisi rigorosa i aprofundidaestablerta per l'artista i professora de la UPV Sílvia Sempere Ripoll. Les reflexions que hauran de seguir-se en les pàgines d'aquestexemplar, ara publicat per la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporanide la Universitat d'Alacant, són el resultat d'una concreció alvoltant de la Tesi Doctoral que defengué la seua autora. Si fa no fa,l'estudi al voltant d'un fet social de primera magnitud, com ésl'imperi de la creativitat, amb totes les seus derivades que se'npresenten palesament només esguardar els límits que la realitatassoleix, incorpora un propòsit bastit de matèria primera, i de cabdal immens per a l'interès dels qui s'aproximen sense reserves. Lacreativitat, ara mateix, un concepte, també, però, una pràctica queapuja la vàlua de qualsevol paràmetre que s'hi vulga fer servir decara a l'increment del valor afegit que la societat, en la seuaimmensa diversitat, reclama.
Però no només açò podem trobar a la lectura atenta i interessada d'aquest treball de Sílvia Sempere. A més d'un interès d'abast i reconeixement social del fet creatiu, ides de l'especificitat del món de l'art, s'hi manifesta una voluntatconnatural que haurà d'irradiar, sense dubtes, tots els avantatges que a la pràctica creativa segueixen. Així, la transversalitat resultaser una fidel garantia en ares d'un benefici social d'ampli espectre,on la connivència de les necessitats intimades a qualsevol aspecte dela vida quotidiana s'hi fa present.
