Inspirada en el mite d’Antígona, l’obra més cèlebre de Jean Anouilhsubverteix els codis de la tragèdia homònima de Sòfocles. Abandona ellirisme majestuós i l’aura atàvica dels personatges per situar-los enuna dimensió quotidiana i centrar-se en les seves pulsionsinternes.Escrita durant l’ocupació alemanya de França, la rebel·lia d’Antígona, enfrontada al seu oncle Creont, ha estat rebuda com una al·legoria de la resistència.Jean Anouilh (Bordeus, 1910 - Lausana, 1987) és probablement eldramaturg francès més representatiu de la seva generació. Fill d’unsastre i una violinista, cursa estudis secundaris a París i ben aviatcomença a interessar-se pel teatre.Un vespre de 1928, meravellat per la representació de Siegfried deJean Giraudoux, decideix consagrar-se a l’escripturateatral i poc després abandona els estudis de dret que havia començat. Autor d’una prolífica producció dramàtica,autoclassifica les seves obres segons la gran diversitat de registresi tonalitats que van del pessimisme moral de les«peces negres» a l’humor i la fantasia de les «peces roses» passantpel domini de l’arquitectura teatral de les «pecesbrillants». També dirigeix algunes de les seves pròpies obres, ésautor d’adaptacions teatrals i treballa com a guionistaper al cinema i la televisió. El 1980 és el primer guardonat amb elGran Premi del Teatre de l’Acadèmia francesa.
