Aquest llibre pretén d’aprofundir en tres aspectes sobresortints de la vida d’Antoni M. Alcover: la dedicació als estudis dialectològics, la seva concepció de la gramàtica i l’enfrontament dialèctic amb trespersonatges de l’època -Ramón Menéndez Pidal, Josep Nebot i Pérez iJoaquim Ruyra. A la llum d’una vida dedicada totalment a la ciència ial coneixement, es vol desterrar de manera definitiva la visió d’unAlcover del qual destaquen per sobre de tot les etiquetes de«bosquerol» i «rústic», de «mòdica preparació científica».
