És un llibre que resulta paradigmàtic. Des del seu mateix títol, i através dels trenta-tres poemes que el componen, hi descobrim un llibre perfectament divers però no gens dispers, on tots els pretextospoètics conflueixen, com les nombroses deus que acaben constituint elcabal d’un riu, en una intensa i emotiva passejada per una galeria devivències que ens condueixen sempre a la recerca de la bellesa. I ésque, efectivament, l’autora ens obsequia el fruit d’una mirada poètica sobre la bellesa del món, però no es tracta pas d’una bellesa vàcua,sinó plena de calidesa humana; per això és una poesia que ensacompanya i ens reconforta.