Abans del segle XIX, els Banys públics de la Girona medieval erendesconeguts, potser perquè l?edifici formava part d?un convent demonges caputxines i no era distingible des del carrer. Els viatgersromàntics els van descobrir i en van atribuir erròniament l?origen ala cultura musulmana. En el context europeu medieval i modern,l?edifici dels Banys dits «Àrabs» de Girona és un monument únic. Capaltra ciutat europea no conserva un edifici de bany de l?edat mitjanaen l?estat d?autenticitat del de Girona, malgrat la restauració que ha patit. A l?època medieval, aquests edificis públics, utilitaris,higiènics, medicinals, d?esplai i també de llibertinatge erenfreqüents a totes les ciutats. Només s?ha conservat el de Girona is?ha convertit en un testimoni excepcional del passat quotidià de laciutat medieval. La construcció actual és fruit de la reconstrucciód?un edifici que ja existia a la darreria del segle XII i que es varefer enriquint-lo d?escultura al final del segle XIII. Aquest edifici singular no era excepcional a l?època, ja que el bany era un hàbitcorrent al món romànic, tant per a les persones de religió musulmanacom per als cristians i els jueus. Es banyaven els reis, els senyors,els frares, les monges i també el poble, de manera que hom podiatrobar banys a les ciutats, als palaus, als monestirs i, fins i tot,en algunes cases particulars. Aquest llibre és la primera monografiaraonada que es dedica als Banys dits «Àrabs» de Girona ?la històriamedieval, la restauració moderna, l?arquitectura i l?esculturad?aquest edifici? i els situa en el marc general dels banys públics iprivats de les ciutats medievals.
