«Publicada set anys després de La febre d'or, la novel·la breu Labogeria (1899) és una aportació singular en la tradició narrativacatalana, tant pel que fa al tema --l'estudi particular d'un "casclínic", amb una forta dependència de la història política i socialdel país-- com pel que fa a la trajectòria literària d'Oller. En elcontext de la fi de segle, l'obra evidencia el desenvolupament d'unanova orientació literària, en resposta al descrèdit de la novel·larealista i naturalista, a la vegada que converteix aquestaproblemàtica en un dels centres temàtics de la ficció.»
