Alguns soldats-autors de cròniques recollides en aquest volum vanrebre el sobrenom ?La brigada del vidre? perquè eren estudiants iduien ulleres. Aquests combatents, que lluiten i escriuen des de latrinxera, no es fan l?heroi ni tampoc parlen gaire de les batalles:han perdut la innocència i saben, com sabien els que van escriuresobre la Primera Guerra, que un soldat és algú que té fred, gana ipolls; i que passa por. I sobretot, algú que se sent desplaçat del seu món, de la vida quotidiana. Més enllà dels condicionaments imposatsper la censura militar, miren de transmetre la seva experiènciasingular amb naturalitat, sense exaltacions i sense derrotisme.Registren la vida al front, descriuen els paisatges per on passen,expliquen escenes de la vida col·lectiva a les trinxeres i confesseninquietuds íntimes. Amb coratge i sovint amb humor. Són cròniques deprimera mà, escrites apressadament per a diaris com Diari deBarcelona, La Publicitat o Treball, i revistes, setmanals o mensuals,com Abril, Amic, Catalans!, Companya, Juliol o Meridià. Entre elsnarradors, n?hi ha de coneguts (els soldats Pere Calders, Avel·líArtís Tísner o Josep Sol; els corresponsals Lluís Capdevila o TeresaPàmies), de poc coneguts (els de la brigada del vidre) i de gensconeguts. Tots ells, fins a una trentena, procuren aproximar el lector a la cara ?explicable? d?una realitat inclement, la de la guerra, que Tísner va declarar ?inenarrable?.
