La dona, l'amor, la natura, per. tamb‚ els capellans i en particularels directors espirituals, van obsedir Michelet; tots aquests temesels trobem a La bruixa. La bruixa, ja ho sabem, tradicionalment ‚s una dona malvada, menyspreada, tan perversa que l'Esgl‚sia en va fercremar un munt en horribles fogueres sobretot sota la Inquisici¢: lesactes dels judicis per bruixeria ho demostren, ‚s a dir, demostren que all. va passar, per. Michelet no es conforma amb aix.. Precisament se sorprŠn que cap dels seus predecessors estudiosos de la bruixeria nos'hagi interessat pel que ell anomena ®la cronologia moral de labruixa¯, com si la bruixa hagu‚s sorgit de sobte del no-res, i ‚s aix¡ que ell es proposa indagar per quŠ en un determinat moment la dona,per qui ell sentia tanta admiraci¢, va arribar a ser bruixa. Michelettroba una paraula per resumir l'origen d'aquesta figura tanmaltractada hist.ricament: desesperaci¢. Si en la primera part delllibre es dedica a ®rescatar¯ la dona desesperada que hi ha darrere la bruixa, en la segona part es proposa fer reviure les angoixes de lesnoies v¡ctimes dels convents, anorreades per frares i monges sovinttanoques o amb una salut mental dubtosa, que cometen els pitjorsabusos d'una manera impune i, el que ‚s m‚s ignomini¢s, emparats perles altes esferes pol¡tiques i eclesi…stiques. Michelet ens parlad'una hist.ria fosca que acaba al pa¡s de la llum: en efecte,l'escriptor va posar el punt final a la seva obra a Tol¢, en pleMigdia, ciutat a la qual dedica belles descripcions. Ben segur que laidea de Michelet de rescatar la dona traient-la de la foscor de l'edat mitjana i del segle XVII i de rehabilitar-la fent-ne apologia atrav‚s de la figura de la bruixa ‚s una valuosa contribuci¢ al progr‚s de les idees, molt d'acord amb els nous aires del seu temps.
Del pr.leg d'Anna-Maria Corredor
Nascut el 1798 a Par¡s, en una fam¡lia modesta i poc donada a la religi¢, Jules Michelet va cursar estudis universitaris i es doctor…en lletres el 1819. Va exercir com a professor de filosofia id'hist.ria a l'École Normale Sup‚rieure, va substituir Guizot a lac…tedra d'hist.ria moderna de la Sorbona i fou professor d'hist.ria ide moral al CollŠge de France, d'on va ser expulsat definitivament el1851 per les seves idees anticlericals i subversives. Tamb‚ tingu‚algun c…rrec en institucions, entre les quals les Archives Nationales, on el 1830 fou nomenat cap de la secci¢ d'hist.ria a inst…ncies deGuizot. Mort a Ieras el 1874, avui ‚s considerat un dels millorshistoriadors de Fran‡a i un escriptor destacat del movimentrom…ntic.
Michelet es va posar a escriure La bruixa cap al final del 1861, quan ja havia publicat tots els volums de laseva Histoire de la R‚volution Fran‡aise, tretze dels disset volums de l'obra Histoire de France i altres t¡tols, entre els quals caldestacar L'Oiseau (1856), L'Insecte (1857), L'Amour (1858), La Femme(1859) i La Mer (1961). Va escriure La bruixa for‡a r…pidament, ja que l'obra es public… el 1862 en unes condicions bastant atzaroses.
