Bugada és un poemari que ens parla d?amor i desamor, on el jo poèticreflexiona en primera i segona persona. L?amor, com moltes altrescoses, es desgasta en l?ús diari, en cada bugada que fa per passarpàgina i per continuar escrivint sobre un full en blanc. Massa sovint, naufraga i l?onatge el sacseja mentre cerca en el record una fusta on aferrar-se. A Bugada, l?amor i el desamor formen una sinuosa espiralon l?oblit és la carta comodí del joc. Els darrers versos de cadapoema, agrupats en un de sol, apareixen contínuament simulant elsrecords i, al mateix temps, és la memòria qui porta aquest jo poètic a naufragar dins les aigües de la culpabilitat. No sap què causa eltrencament, però s?adona de la seva culpa, l?accepta i la reconeix ila transforma en oblit, salvavides on s?aferra per tornar a reconduirla relació i lligar-la amb un nus més fort. I és així, com en aquests versos, en silenci, amb ulls clucs i a lespalpentes, els amants s?ajacen sobre un llit de còdols i accepten elfutur amb una mirada més ferma i més càlida.
