Viuen al mig del desert, a les profunditats de la tundra, en un pobleperdut a la sabana o al vessant remot d’una muntanya. Els seus paresno tenen diners i els necessiten per treballar en les feines de casa.Per si això fos poc, el camí que duu a l’escola és llarg iperillós.I, tanmateix, hi ha milers de nens de tot el món que cada dia recorren desenes de quilòmetres per poder assistir a classe, i ho fan malgratles adversitats, les inclemències del temps o una geografiadescoratjadora, però amb un únic objectiu al cap: el futur.«Vull ser metge i ajudar a caminar els nens com jo», diu en Samuel des de l’Índia. «Quan sigui gran vull viure on vaig néixer», assegura enCarlitos a l’Argentina. «És necessari que totes les nenes com jopuguin anar a l’escola», diu la Zahira al Marroc.Per la seva determinació, pel seu coratge i la seva voluntat deconstruir-se una nova vida, aquests petits herois d’entre set i tretze anys són més que extraordinaris.Són una lliçó de vida i esperança.
