Amb El camí de les bardisses l'autor fa una recreació dels anys cinquanta i del començament dels seixanta en un poble de l'Horta deValència, Beniflar, fàcilment es pot reconèixer però també, en moltsaspectes, intercanviable amb qualsevol altre situat en una àreametropolitana. Escobar comença descrivint per endinsar-se després en"el temps del gran canvi": deu, dotze, quinze anys com a molt, en quèva passar "tot, i tot alhora". La Vespa, l'emigració massiva, elSeat-600, la televisió, els bikinis, el concili, l'urbanisme sensefrens, la reculada de l'idioma, la minifaldilla... El camí de lesbardisses condueix a uns anys propers i llunyans alhora, a untemps ja evaporat. Un viatge força interessant per recordar o perdescobrir, perquè, malgrat l'oblit espontani o induït que ens amara,"allò" existí. Així fou, i així fórem. Ens agrade o no recordar-ho.
