L?any 2013 un equip d?arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili,en l?excavació d?un jaciment paleolític al Molí del Salt, al terme deVimbodí i Poblet, van fer una troballa que revolucionava elconeixement de l?art a la Prehistòria. Era una pedra on hi haviarepresentades set cabanes similars. La pedra representava la primerareproducció artística d?un grup social i un dels primers exemples depaisatgisme, ja que per una banda mostrava la forma de vida delscaçadors, i per l?altra, els gravats reproduïen allò que l?artistaveia al seu davant. Una de les conclusions a què van arribar elsarqueòlegs és posada en dubte en aquest llibre.
La pedra, objecte real, ha donat lloc a aquests sis relats de ficcióque, situats sobre contextos històrics diferents, abasten un períodede catorze mil anys, al llarg dels quals la protagonista va transitant pel que ella mateixa en diu «camins de pedra».
«?Xom es queda assegut força hores sota l?abric dels àpats, el foc iles històries, i observa tot el que la vista pot abastar-li: lescabanes, la seva, ara just al seu davant, els arbres fruiters, lesmuntanyes que van canviant de color segons el punt al cel del sol queles il·lumina i el riu que no veu però que recorda, gràcies al so del?aigua que corre. Ho esguarda tot amb atenció i sempre hi descobreixnous matisos; en els verds, en la forma dels arbres, en les cabanesaparentment iguals, però diferents. En una de les seves modestes idificultoses caminades, trobarà una pedra. Plana, més llarga queampla, acabada en punxa en un extrem. I la idea que anava agafantforma quan Par li va portar els bastons, quedarà perfectamentperfilada en el seu cap. ?Mam, necessito una pedra llarga.
