Cançó de setembre ens convida al viatge interior de la Laura. Des delseu pis de Barcelona amb vistes al mar, va teixint de nou elmicrocosmos en què ha viscut. La pluja constant, les petúniespansides, els gots de whisky, la presència de l’Eduard, les conversesamb l’Enric, la mirada inquietant de l’Elisabet, uns vaixells al’horitzó, les baralles i les reconciliacions, una rosa blanca, tots’anirà reduint a allò imprecís que l’ha lligat amb el sexe, ambl’amor i amb la vida.
