La segona part d’El cantó de Guermantes comença allà on havia acabatla primera: l’àvia del narrador està cada vegada més malalta i, per adesesperació del protagonista, els metges es revelen del tot impotents davant el seu ràpid declivi. El relat de seva mort —sens dubte, undels fragments més emocionants i brillants de tota l’obra de Proust—significa, de fet, el pas a l’edat adulta del protagonista, que seràobjecte de nombroses mostres de condol, de vegades ridícules isorprenents, mostra d’una profunda hipocresia. Setmanes més tard, elnarrador rep una visita de l’Albertine, la jove a la qual va conèixeren A l’ombra de les noies en flor, i hi inicia una relació tímida, que es revelarà amb tota la seva força en el següent volum, Sodoma iGomorra.
