4t. Premi Llibres Anagrama de Novel·la
Primer hi ha latempesta i el llamp i la mort d'en Domènec, el pagès poeta. Després,la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries deles quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar totasola la Mia i l'Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de lamort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien laimmutabilitat del cicle de la vida.
Canto jo i la muntanyaballa és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes,fantasmes i dones d'aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols quehabiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d'alta muntanya ifronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de seglesde lluita per la supervivència, de persecucions guiades per laignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarnatambé una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terrenyfèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes deparlar i d'explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou;un lloc per a una certa redempció.
