Aquest llibre és una carta real, no pas literària, escrita perl’autora a la seva filla gran. En aquesta carta, Julia Argemí condensa de manera autèntica, intel·ligent, contrastada i a cops punyent laseva experiència de maternitat, tot centrant-se en l’embaràs i en elsprimers anys de vida del fill. La seva aportació és fruit de la sevaexperiència personal (a París i a Barcelona), però també del’observació de centenars de mares i pares, i de no poques lectures al respecte.Denuncia una perillosa tendència social a donar poca importància al’atenció als fills, com si ells s’eduquessin tot sols, una tendènciaque fa que aquests fills esdevinguin a la llarga veritables tirans per als pares.Amb un to proper i càlid, reivindica el privilegi de ser pares com aoportunitat de donar el millor de nosaltres mateixos i de gaudir d’una de les experiències més gratificants, i alhora més senzilles, que pot tenir un ésser humà.
