Escrita en dos temps, el 2000 i ara, Carta al meu fill adoptat és pura emoció viscuda. Pilar Rahola explical’abans, el durant i el després de l’esdeveniment cabdal que és alcentre d’aquest llibre: l’adopció del seu fill Noè.Des de la singularitat intransferible del propi cas, Pilar Raholaescriu una carta al seu fill, un llibre sobrel’adopció sense dogmatismes ni preteses solucions pràctiques, noméspartint de l’experiència radical i trasbalsadoraque en qualsevol cas implica el fet d’adoptar una criatura. I onzeanys després, passat el temps i amb el contrapuntd’una nova adopció, l’Ada, pot mirar enrere i completar el cercle queconverteix aquesta epístola íntima, Carta al meufill adoptat, en un llibre universal. «A la fi del llibre emretrobaré amb el lector en aquest temps present. Però albell mig entre aquestes paraules i les darreres, aquest és el text que vaig escriure fa onze anys, quan no en sabiagairebé res de l’adopció i només em veia en cor d’expressar, en veualta, les pors que m’havien atenallat, els dubtesque m’havien torturat, les il·lusions que m’havien empès. Una mare iun fill, una història d’amor la gramàtica de laqual vàrem anar inventant a mesura que anàvem compartint la vida.»Pilar Rahola
