Un centenar de colles, més de mil actuacions anuals, castells maivistos, presència als noticiaris, a la premsa escrita, a les revistesespecialitzades, a les xarxes i a la universitat. Els castells han fet una ascensió meteòrica, en trenta anys han passat de l'àmbit comarcal en què es movien a ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Parlar d'èxit no és cap exageració. Quines són lesclaus de l'escIat d'aquest espectacle que, en la seva presentacióexterna, no ha variat en dos segles de trajectòria? Les causes noderiven de les construccions ni de les emocions que provoquen, que són les de sempre, sinó dels canvis en els seus protagonistes, elscastellers; en les agrupacions que els enquadren, les colles; i en les aficions que s'interessen per aquesta performance tan singular, enuna llarga seqüència de trasbalsos i revifalles. Però l'esplendorpresent ha generat noves problemàtiques com l'augment del risc delesions, la sostenibilitat econòmica i les temptacions demercantilització, el mimetisme esportiu i el perill de devaluació dela imatge diferenciada i positiva dels castells. L'autor passa revista a aquest complex panorama i també analitza els punts forts del fetcasteller, com la capacitat d'adaptació que històricament hademostrat, el potencial d'estimulació interna que tenen les colles ila peculiar vivència de la rivalitat que els castells propicien.
