El Pep Costa sap per experiència que les relacions entre germans sóndifícils d?explicar. Les paraules no donen l?abast, es perden elsmatisos, els codis, l?entrellat dels anys; tant per tant, éspreferible callar i tirar milles. Les bessones, les grans, sempre endiscòrdia, fa anys que no es parlen, però una emergència de l?Evatemperamental provoca la visita de la flegmàtica Sara, amb la mediació si us plau per força del Pep, que sempre té un ull clavat alretrovisor de la moto per si de cas. Som al setembre del 2007 icomença un compte enrere que pot canviar-ho tot.El cel no és per a tothom recrea quatre dècades d?aquest joc subtil de pesos i mesures que és la vida d?una família i els seus topants. Elsesforços per obrir-se camí malgrat la malaltia d?un pare que sublimal?afició pels avions tot fent maquetes i els retrets d?una mare quenomés refrena la seva agror quan treballa a la perruqueria. Elsafanys, els sacrificis i les traïcions dels tres fills per ferrealitat els somnis d?arrelar, de volar, de fugir corrents. Sónquaranta anys, també, de canvis socials, polítics, econòmics iurbanístics d?un país el paisatge del qual ?terra, mar i aire? estransforma davant dels ulls del lector com un diorama en moviment.
Marta Rojals demostra de nou en la seva ambiciosa tercera novel·la que posseeix el geni de la llengua tant per a la descripció com per aldiàleg, un talent innat per muntar eloqüents estructures narratives iuna capacitat d?aprofundiment psicològic que li permet afegir a l?Èlia de Primavera, estiu, etcètera i l?Anna de L?altra una nova galeria de personatges propers i inoblidables.
