Els contes complets de Pere Calders en una edició màgicail·lustrada per Ignasi Font. Amb aquesta edició que aplegaen dos volums tots els contes de Pere Calders, i fins i tot algunsinèdits o mai recollits en llibres, Rosa dels Vents acull de nou en el seu catàleg un dels autors capitals amb que Josep Janés va inauguraraquest segell editorial el 1936. Les il·lustracions d'IgnasiFont, d'una delicadesa extraordinària, enriqueixen aquesta bellaedició que captivarà els lectors de Calders i farà descobrir un delsgrans escriptors catalans a aquelles persones que encara no l'hanllegit. Aquest volum, Contes (1978-1992), reuneix elsllibres Invasió subtil i altres contes (1978), Tots'aprofita (1983), De teves a meves: 32 contes que acaben més o menys bé (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992). El volum Contes (1936-1968)inclou els llibres El primer arlequí (1936), Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), Aquí descansa Nevares (1967), Demà, a les tres de la matinada(1959), els "Contes diversos" inclosos a Tots els contes(1968), i diversos textos inèdits. «L'home que ens va despertar la imaginació, aquest autor àcid i tendre alhora, és ja un granclàssic disposat a sorprendre'ns un cop més.» Carles Capdevila, Ara «Pere Calders tenia una voluntatdesdramatitzadora que, en la seva literatura, ha portat fins a lesseves últimes conseqüències. I, naturalment, aquesta voluntat escomplementa amb l'exercici de l'ofici d'escriptor des d'un rigorderivat del respecte que mereix el lector. Pere Calders era dels quecreuen que un escriptor ha de fer-se llegir i que, per tant, had'escriure obres divertides i amenes.» Agustí Pons, Avui «Vaig començar a descobrir Pere Calders, allegir-lo i a apassionar-m'hi fa quinze o setze anys. En un llibre decobertes verdes que duia per títol Tots els contes [...]. Ambun altre escriptor que també admiro, Francesc Trabal, va ser encarapitjor. No el vaig descobrir de debò fins fa potser tretze anys. [...] Tant en un cas com en l'altre m'hauria agradat llegir-los quan encara era una persona tendra, en període de formació, i no als vint-i-tants anys, quan un, de fet, ja està bastant format, o com a mínim no éstan mal·leable. Vaig llegir Calders després d'haver-me atipat dellegir sud-americans i nord-americans, i quan pensava que aquí no hihavia res que s'hi assemblés, perquè els escriptors seguien la normade l'època: un realisme estricte i gairebé obligatori. M'hauriaagradat descobrir-los de més petit, sí.» QuimMonzó, a De Rusiñol a Monzó: humor i literatura (1996)
