Han passat cinc anys des de la publicació de L'edició senseeditors. Durant aquest període, s'ha enfonsat l'imperi Messier,Vivendi ha estat repartit entre Hachette i Wendel, i les Editions duSeuil s'han venut a La Martinière/Wertheimer/Chanel. Això ha suposatun daltabaix sense precedents en el món editorial francès, i AndréSchiffrin en repassa les etapes i n'apunta les perillosesconseqüències. La situació no és gaire millor pel que fa a la premsa.Després de la compra de Socpresse, el gruix d'allò que s'imprimeix aFrança és a les mans de fabricants d'armament (Lagardère/Matra/Dassault), els quals depenen bàsicament de les comandes de l'Estat. Fora deFrança, el panorama descrit en aquestes pàgines -tant si es tracta del'edició, de la premsa, del cinema, de la ràdio o de la televisió, alRegne Unit o als Estats Units- mostra un procés creixent deconcentració de mitjans a tot arreu i amb l'únic criteri d'aconseguirla rendibilitat de les inversions. No obstant això, l'indomableSchiffrin no es deixa endur pel pessimisme ni la resignació i acaba el llibre amb propostes renovadores que només un neoliberal a ultrançaconsideraria utòpiques.
