Un dia, mentre passeja per la platja a la recerca de taps d’ampollesper a la seva col·lecció, un jove es troba amb una criatura estranya,d’aire trist, desemparada i solità ria, la cosa perduda. Mentre esperaen va que algú vingui a recollir-la s’estableix una relació intimaentre ells. A la platja ningú no en sap res, de la criatura, ni tansols l’han notat. Llavors decideix dur-la a casa seva on la cosaperduda passa desapercebuda per als seus pares, tan atents a lesnotÃcies oficials de desgrà cies alienes que, no obstant això, quanfinalment la noten grà cies a les observacions del jove, la menyspreen, l’exclouen i se’n desentenen. El jove no sap què fer fins que aldiari troba un anunci del Departament Federal d’Objectes Inútils. Unavegada arribats al DFOI la cosa fa un sorollet d’infelicitat; mentreell busca un bolÃgraf amb què emplenar els interminables modelsburocrà tics, un empleat de la neteja li aconsella que si en algunacosa aprecia a la cosa perduda no la deixi allà i li lliura unatargeta amb un sÃmbol esperançador. Després d’haver donat moltesvoltes per la ciutat aconsegueix trobar l’adreça de la targeta en unamagat i fosc portal d’un carreró anònim. Darrere de la portadescobreix un inventari d’estranys i inusuals objectes perduts.
