Tot seguint la pista d?una misteriosa llauna de cranc, en Tintín caupresoner dins d?un vaixell d?una banda de malfactors traficants d?opi. Allí hi ha el malvat Allan i troba per primera vegada el capitàHaddock, aleshores fet un patètic esclau per la seva addició al?alcohol, vici que li dóna innombrables problemes, tant a ell com aen Tintín, perquè aquest intenta ajudar-lo. La desintoxicació delcapità es farà efectiva al llarg de la seva forçada travessia deldesert El 10 de maig de l?any 1940, les tropes alemanyes ocupen Bèlgica, laqual cosa va interrompre la publicació de Tintín al país de l?ornegre. El desastre bèlic s?estén per tot el país. Hergé, amb la sevafilla i la seva cunyada, marxa cap a París el 15 de maig i d?allí vancap a l?Auvergne, a casa d?uns amics, a l?expectativa dels fets. El 30 de juny, tornen cap a Brussel?les, i un cop allí, Hergé s?assabentaque Le Vingtième Siècle ja no existia i que, per tant, Le PetitVingtième també havia desaparegut.El 5 de setembre entra a treballar a Le Soir ?periòdic llavorscontrolat per l?invasor? amb la tasca de crear un suplement infantil a l?estil de Le Petit Vingtième. El 17 d?octubre de 1940, va sortir alcarrer el suplement setmanal Le Soir Jeunesse. Aquesta publicaciótenia 8 pàgines, de les quals dues eren per a les noves aventures deTintín. Però les restriccions de paper li anirien robant pàgines finsque el 23 de setembre desapareix aquest suplement setmanal. El crancde les pinces d?or es continua publicant dins el diari, en tires de 17 per 4 cm. Caldrà doncs trobar un nou estil, tant per la forma de lanarració com pels dibuixos. El mateix Hergé va reconèixer que enveure?s obligat a fer aquestes tires diàries de tres o quatredibuixos, el va fer aprendre molt sobre la narració: no es tractavaúnicament de fer que el lector posés atenció fins el final de lapàgina, sinó que ara calia retenir-li l?atenció al final de cadalínia, pràcticament a cada moment. L?obra es va publicar com un volum, l?any 1941 i va ser reeditada en color el 1943.
