D'entre les poques novel·les de l'Antiguitat grega que se'ns hanconservat, la millor és molt probablement Dafnis i Cloe, escrita capal final del segle II o la primeria del segle III dC per un autor delqual amb prou feines sabem el nom. Dafnis i Cloe explota la tensióentre la placidesa del quadre bucòlic i l'agitació de la vida urbanaper explicar la història de dos infants trobats i criats per pastors a l'illa de Lesbos, que s'acaben enamorant l'un de l'altra. Diversesvicissituds -incloent-hi escomeses de pirates i soldats- acompanyenels protagonistes en la seva descoberta del desig. Alhora que descriudetalladament el paisatge i els ambients que fan reaccionar el noi ila noia, i també els incidents que catalitzen els canvis en la sevarelació, Longus traça amb mà mestra el desvetllament de la consciència sexual de la parella.
