Han hagut de passar gairebé dos mil anys perquè l’obra de Lluc,desmembrada des de les primeries del segle segon en dos llibres degènere literari ben divers (Evangeli i Fets), pugui ser llegidaunitàriament com el que és: un informe —una demostració— sobre lamessianitat de Jesús, redactat en dos volums per un mestre jueu iadreçat a un personatge molt notable, l’«excel·lentíssim Teòfil», fill d’Annàs i cunyat de Caifàs, que havia estat summe sacerdot enexercici durant els anys 37-41 dC.La col·laboració entre un teòleg i biblista català (Josep Rius-Camps)i una lingüista bíblica anglesa (Jenny Read-Heimerdinger) ha permès,després de quinze anys de treball en comú, oferir per primera vegadaen la història de la transmissió de la Bíblia una edició dels escritsneotestamentaris de Lluc que en restableix la unitat i s’acosta almàxim al text original. Rius-Camps i Read-Heimerdinger estableixen eltext a partir del Còdex Beza, el manuscrit que conté la versió mésantiga i completa dels quatre Evangelis i els Fets dels Apòstols, ambnotables diferències respecte al text bíblic convencional.El lector català disposa des d’ara de la primera edició bilingüe(grec-català) dels textos lluquians segons el Còdex Beza, amb unatraducció científica que al mateix temps es pot qualificar de poèticaper l’agosarada disposició en estics (petites divisions del textprocedents del manuscrit original).
