DEU AL CARRER

«Aquest llibre, algun deixeble de Ciceró el podria haver titulat Desenectute, és a dir, La vellesa. És ben cert que els seus autors, tots dos, passen de la vuitantena, però no són precisament dos jubilats de sopetes i sofà. L?Ángel té per casa el món i es fa difícil seguir-lila pista arreu del mapamundi, tan ample com el seu cor. La Viqui viucada dia com la pelegrina de la visitació que canta a Déu, que«derroca els poderosos del soli i exalça els humils, omple de béns els pobres mentre els rics se?n tornen sense res». Quan els llegiu,veureu com hi ha vells que ens ensenyen a ser joves. Tots dos, a més,solen citar un altre avi de la seva mateixa quinta, el papa Francesc,un altre vell-jove. Ángel i Viqui, amics en el capvespre, sou una paràbola vivent del'Evangeli dels senzills. En vosaltres veiem com els càlculs són menys importants que les il·lusions, i que les dificultats són més feblesque les oportunitats. Cada vegada que un dels més vulnerables s'acosta a vosaltres, alguna cosa il·lumina el vostre rostre i aquesta llumqueda reflectida en ells en forma d?esperança. Aquesta irradiació ésuna alegria que ningú no ens pot treure i que resplendeix en aquestesvostres cartes».