Aquesta és una història escrita amb el cor per part de qui l’haviscut. De qui l’ha protagonitzat. De qui en coneix tots els detalls i tots els matisos millor que ningú, perquè és la seva vida. I tot iser la seva vida, aprofita les seves vivències -algunes detraumàtiques; qui no en té?- com a base per a una reflexió serenasobre les coses de la vida. De la vida en general, i no de cap vida en concret. I aquest em sembla que és el motiu real darrera d’aquestespàgines: un parlar amb veu alta, un escriure els propis pensaments, un deixar constància del que s’ha fet i s’ha après... per demostrar-se a sí mateixa i a qui ho vulgui compartir, que tot té un sentit si ensho proposem. Que de tot en podem aprendre. Que cada maltempsada lapodem convertir en una oportunitat, si més no per créixer interiorment i per desafiar amb més fortalesa la propera que vingui. Que lafelicitat es pot rebre i es pot donar. Perquè la felicitat -disculpeusi ho heu sentit moltes vegades, però em sembla que és cert- està enles coses petites, i la clau de la felicitat, en saber valorar lescoses i els moments en la seva justa mesura. Però és clar, aixòrequereix d’uns valors i d’una experiència que, ben combinats,conformen la saviesa. I no em refereixo a la saviesa entesa com aacumulació de coneixements, sinó a la saviesa com a caixa d’eines queet permet interpretar el món i la vida d’una manera més completa i més serena. I que al final et permet encarar i encaixar les coses amb elsomriure de murri. Llegiu el relat i segurament coincidireu amb mi que l’autora la té, aquesta caixa d’eines. I que tots la podem tenir siho proposem i ens hi esforcem una mica, perquè res ens és ni ens seràregalat.Coneixent a l’autora d’aquesta vida i d’aquestes reflexions, per mi és tot un honor poder-li fer el prefaci a la seva autobiografia.Comparteixo amb ella la gran majoria de valors que repetidament, unavegada i una altra, emergeixen en el text i guien tant les vivènciescom les reflexions. La felicito per haver assolit el repte de posar-se davant del mirall i explicar-nos coses que la majoria volen -o noméspoden- mantenir guardades al calaix íntim de la memòria. I li agraeixo que, després de tot, cregui en la felicitat i ens la vulguitransmetre.
