«Era possible que aquella casa, a la qual havíem anat a parar elsmeus germans i jo arrossegant l'ànima i que havíem trobat tandeteriorada, com un espectre del que un dia havia estat... erapossible que guardés l'ànima de les coses bones del passat ques'esborrava, l'essència dels anys lluminosos, que ens connectés amb un batec latent que encara érem a temps de recuperar?». Tres germans hereten la casa d'Alella on van créixer idecideixen anar-hi a viure. Serà el temps de la reconstrucció. «Hi havia dies que desitjava que una rierada s'ho endugués tot,les recances, els llibres del pare amb les dedicatòries, les cadiresdel jardí que la mare s'estimava, la noguera malalta, les abelles».Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
