La maldat que simbolitzava el llop en les versionsoriginals dels contes clàssics ha perviscut fins als nostresdies. Els "llops" continuen sent un perill malgratque ara rebin altres noms, malgrat que ara s’ocultin al’escola, al carrer o en la pròpia família; malgrat queja no visquin als boscos. Els set relats d’aquest llibre,narrats en primera persona, volen donar veu a totsaquells nens que callen quan un "llop" els ataca, queno diuen res perquè creuen que és "normal", ques’amaguen perquè els avergonyeix la idea que algúpugui descobrir el seu malson. Deia Tolstoi que "totesles famílies felices s’assemblen, però cada família infeliçho és a la seva manera". Ningú no sap què s’amagarere una porta tancada.
