Enric d'Hostalric i Colomer (Lleida 1856 o 1857 - Lloret de Mar 1921)ha estat una de les figures clau a la Catalunya occidental en l'etapaque va des de les dècades finals del segle xix fins a l'inici delsanys 1920. Com a batlle de Menàrguens, diputat provincial encarregatde la beneficència pública o bé president de la Cambra Agrícola deLleida i sa Comarca, va tenir uns objectius que anaren més enllà d'una visió limitada de la realitat. Com a impulsor de la Cambra fou capaçde conjugar la cooperació amb les autoritats locals, la interpel·lació al govern central en una conjuntura com fou la de la Primera GuerraMundial i reeixir en el foment de l'associacionisme pagès en els temes més importants que incidien en la vida econòmica de la pagesialleidatana i de la Franja. Malgrat tot, ha estat un desconegut en lahistòria lleidatana. Tot i formar part de l'elit agrària, els seusinteressos anaren més enllà dels propis de la seva classe, de maneraque emprà energies i patrimoni al servei de la pagesia i del món rural de la Catalunya occidental.
