Els excedents és un mapa que neix del centre i creix com una arrel que busca assedegada de l'aigua del mar on neixen totes les coses fins ala muntanya pelada on s'assequen sota un sol massa proper. Vida quecomença i uns cossos que es buiden com si n'hagués migrat una espèciesencera, mites secundaris reivindicant-se, pobles petits com c.dols,pell que crema... tot alhora; un cicle. Paraules que suren deljaciment arqueol.gic d'una nostàlgia concreta que, en realitat, podria ser qualsevol. Júlia Francino Rodríguez (Terrassa, 1978) és unespècimen de tardor. Potser és per aix. que la poesia li arriba tard i cruix com la fulla seca. Graduada en Cinema i Audiovisuals, lanarrativa la troba quasi sempre de la mà de les imatges. Aviat esdecanta pel món de l'animació i, gràcies a una beca, viatja aVancouver per especialitzar-s'hi. D'ençà que torna a Barcelona s'hidedica de ple com a cofundadora de l'Estudi Bicoté i docent icoordinadora del Departament d'Animació i Efectes Visuals a l'ESCAC.Descobreix les possibilitats de la poesia i les de la dansacontemporània quasi a la vegada, i s'atrevirà finalment a fer ballarles p
