La filla del mar és l'obra en què Guimerà exposa els mecanismes quefuncionen a l'hora de conformar els límits i la perifèria d'unacomunitat. La rigidesa tensa entre assimilació i diferència. Ladinàmica del sacrifici, de l'asfíxia de l'alteritat. El seu nucli ésl'aparença, la simulació, la identitat i l'encontre amb l'Altre.L'obra és una incitació a reflexionar sobre l'absència d'ancoratgeidentitari de l'extern en relació a l'actitud excloent de lacomunitat, és una escriptura que cerca la incomoditat de l'entremig,de l'espai entre, ni aquí ni allà, sempre fora de lloc.
