?Hi ha homes que ploren, etc, etc., té una força sota una feblesaaparent i un valor humà sota un tel grotesc -transparent si el lectorhi fixa l?atenció- que fan d?aquesta novel·la una de les obres mésoriginals -i més nostres- que coneixem. La lectura d?aquest llibre esfa d?una manera quasi automà tica... Una novel·la que és un correntd?aire fresc damunt el front entresuat del lector habitual a laliteratura torturada i pendant que encara belluga per la dissort detots plegats?. CARLES SINDREU, La Rambla, 16 octubre 1933?No podem acceptar certs caires d?algunes escenes grotesques en lesquals resulten ridiculitzades i escarnides algunes manifestacions dela vida religiosa. Comprenem la difÃcil tasca que creava a l?autor untema com el dels seu llibre, que arenca, dintre la vida real, d?unamanifestació de llibertinatge vulgar i de l?explosió d?unairrefrenable sensualitat. Altres vegades també el lector es troba enla preplexitat de saber si l?autor parla seriosament o humorÃsticament en l?autodefensa que fa Cà rol de la seva infidelitat conjugal.Evidentment, hi ha en el llibre fragments de sà tira contra certesidees bà siques de la famÃlia cristiana que hem de condemnarcategòricament?. Manuel de Montoliu, La veu, octubre 1933
