«Els Elements d'Euclides constitueixen, doncs, un pont entre lamatemàtica anterior al segle III aC i la d'aquest segle, i també entre aquesta i la dels segles ulteriors. És impossible explicar i entendre la matemàtica grega de després d'ell ?i la del mateix Euclides que no sigui la dels Elements, com veurem a Grècia III?sense tenir-lospresents i conèixer-ne el contingut específic, la metodologia, el ques'hi aconsegueix i el que fan possible. Conèixer-los fa entendremillor tots els resultats que obtingueren els matemàtics després d'ell i la seva obra. En canvi, el segon volum, Grècia IIb, contél'aritmètica pitagòrica ?els llibres VII, VIII i IX?; el llibre X,dedicat a les magnituds incommensurables, molt particular; i elsllibres XI, dedicat a l'estereometria, XII, a l'exhaustió eudoxiana i, finalment, XIII, a la construcció dels sòlids platònics. Cada voluminclou la bibliografia i els apèndixs adients. I tots dos volums sónel resultat de la voluntat de fer una adaptació comentada delsElements d'Euclides, en català. Tanmateix, la figura del matemàticgrec i la seva altra obra formaran part del volum Grècia III, quecontindrà la matemàtica i els matemàtics del segle III aC: Euclides,Arquimedes, Apol·loni, Aristarc, Eratòstenes, Nicomedes, Conó iDositeu. El quart i darrer volum, Grècia IV, analitzarà la resta dematemàtics grecs rellevants, entre els quals hi ha Dionísodor,Diocles, Zenòdor, Hiparc, Heró, Nicòmac, Menelau, Teó d'Esmirna,Ptolemeu, Diofant, Pappos, Teó d'Alexandria i Hipàtia. No voldríemacabar aquesta breu introducció sense esmentar la complexitat delsElements pel fet que són un text de maduresa. Això vol dir que hientren en joc moltes idees intuïtives i moltes elaboracions formals[...]».
