La recuperació dels manuscrits de Joana de Vigo i Squella (1779-1855), aristòcrata il·lustrada ciutadellenca, ha posat al descobert diverses traduccions del francès, la primera de les quals és Ifigenia aTàurida (1801), una versió d’Iphigénie en Tauride de Claude Guimond de la Touche, l’única de caràcter teatral de l’autora i la sevaaportació més ignificativa, ja que es tracta de la primera traducciócatalana coneguda d’aquesta tragèdia (representada el 1757 i publicada el 1758), que reinterpreta el text d’Eurípides amb les idees delsphilosophes —denúncia del fanatisme i de la intolerància;reivindicació de la raó, la natura i la sensibilitat—, en la qual esbasà Gluck per a la seva versió operística de 1779. L’obra, mostra dela notable activitat traductora produïda a Menorca el tombant delsegle xviii al xix, esdevé, juntament amb les versions teatralsd’Antoni Febrer i Cardona i Vicenç Albertí, un testimoni notable de la fortuna del gènere tràgic en l’àmbit literari català.
