L'any 1894, Alfred Dreyfus, un capità francès, jueu i alsacià, va seracusat d'haver lliurat secrets militars a Alemanya. Amb proves moltpoc consistents, un tribunal militar el va apartar de l'exèrcit i elva desterrar a l'illa del Diable. Dos anys després, es van conèixerindicis sòlids de la innocència de Dreyfus, un simple cap de turc pels seus orígens i la seva religió. Émile Zola comprèn la transcendènciadel cas i s'hi aboca de ple: «Callar és de covards», escriu. I el 13de gener de 1898 publica l'article «J'accuse...!» -possiblement el més famós de la història- al diari L'Aurore, en forma de carta dirigidaal president de la República. Aquesta edició recull els nombrososarticles que Zola va escriure al llarg de tres anys. Sempre vadefensar la innocència absoluta de Dreyfus, destapant l'escàndol iacusant directament els militars, jutges i polítics d'encobrir unainjustícia per preservar els interessos de l'exèrcit i de l'Estat. Ladenúncia valenta d'un intel·lectual que va sacsejar un país i queencara avui manté la seva vigència.
