«Aquesta és, malgrat el seu caràcter de tempteig, una de les obres més interessants i colpidores dels anys 70. Aquesta novel·la entronca amb la llarga tradició europea del Bildungsroman o novel·la dels anys deformació, amb el tema de l'adolescència perduda però persistent(Hölderlin, Musil, Hofmannsthal) i, sobretot, entronca amb la novel·la simbolista feta a partir de fragments de musicalitat perfecta iconstrucció poètica ben controlada al servei d'algunes ?poques?referències de contingut autobiogràfic. A excepció de Solitud, deVíctor Català, potser cap altra obra de tota la literatura catalanamoderna no ha exposat amb tanta perfecció i entusiasme pulsional elsdifícils camins a través dels quals el sexe arriba, tard o d'hora isempre a partir d'un ancoratge malauradament edípic, al cos del'altre. Les referències clares a l'eros homosexual, precisades ambl'escenificació literària d'un desig a la deriva, transideològic, il'aparició de descripcions d'alt nivell estètic sobre la reunió de dos cossos en l'escena amorosa, fan d'aquesta novel·la l'obra on millorha traspuat en català, fins avui, l'obertura estilística que l'obrateòrica de Freud ha permès en el panorama de la literatura universal».
