La soledat no és un objecte, ni una cosa. Tampoc no és un bé quepuguem vendre o comprar. És una vivència de l’ànima, una experiènciaper la qual podem passar. L’ésser humà no és tan sols l’animal socialque teixeix vincles amb els seus per defensar-se dels enemics i perajudar-se mútuament. També es retira, pren distància,s’allunya de la comunitat, no per despit, ni per odi; senzillamentperquè en sent la necessitat i creu que li fa bé. Un home quefreqüenta la solitud es converteix en un home diferent del queera, canvia de to i de registre, adopta noves formes de vida i laseriositat i la gravetat embolcallen la seva personalitat. Aquestllibre no és un manifest contra la solitud. Tampoc és una defensa dela vida solitària. És unaapologia de la soledat, d’aquest bell estat tan necessari per aldesenvolupament ple de la persona i de les seves facultats.
