El llegir no fa perdre l'escriure aplega un total de 24treballs de crítica literària, una de les cares menys conegudes delpolièdric Pedrolo, que ressenyen autors i títols cabdals de laliteratura universal: Joyce, Faulkner, Lautréamont, Hemingway, etc.Curts assaigs publicats com a pròlegs de traduccions que ell mateixhavia fet, notes i crítiques literàries editades entre 1951 i 1982;des de la narrativa de la generació perduda fins a la poesia visual.Uns textos que, sens dubte, ens aproximen la cosmovisió pedroliana:una totalitat narrativa on ètica i estètica, forma i món, són unprojecte comú.