El detectiu Marc Olier fa anys que viu i dorm al despatx, a l'amplesofà de cuir encetat que va comprar amb l'optimisme imbècil delsprimers temps. Feia dos anys de les Olimpíades i tothom semblavaencara immers en una ressaca còsmica: contractistes desvagats,comissionistes sense ningú a qui fiblar, polítics que s'oblidaven dela reelecció a força de copes no gens esportives.
