Quan Edward Lear era a casa de Lord Stanley, que l’havia contractatper dibuixar la seva col·lecció zoològica, va començar a fer unesestrofes de cinc versos per divertir els infants de la casa. Elspoemes, acompanyats d’un dibuix, parlaven de dones de nas inacabable,d’homes amb la barba plena d’ocells, de dames que tocaven l’arpa ambla barbeta o, fins i tot, de senyors que es posaven rosegaires a lesfarinetes per fer-les més flairoses. Lear no podia sospitar queaquells poemets, els limericks, esdevindrien famosos i farien d’ell el patriarca, al costat de Lewis Carroll, de la literatura del nonsenseo dels disbarats.
