Gerard Labrunie (París, 1808-1855), conegut literàriament amb elpseudònim de Gérard de Nerval, avui dia és considerat com un delspoetes romàntics francesos més profunds i originals, i una de lesfigures més torbadores de tots els temps. Si la poesia moderna comença amb Baudelaire, Nerval l'anuncia i en certa manera s'hi anticipa; laseva obra, per altra banda, influeix d'una manera decisiva en elspoetes simbolistes i es converteix en model i referència obligada perals surrealistes.
Nerval se'ns apareix com un homevíctima dels fantasmes nascuts del seu pensament i que es complau enun perpetu ensonyament. Deixant-se envair més i més per l'imaginari,es va esforçar per «dirigir el seu somni», si més no en una certamesura, bo i alimentant-lo amb un incessant canvi d'orientació:lectures estranyes o insòlites, viatges per Europa o per l'OrientMitjà.
Per ell el fantàstic es troba més a la mentde l'observador que no pas en els objectes observats. Podem dir queNerval reconegué al fantàstic com un mitjà d'escapar a lescontingències de la vida ordinària i, en particular, a les servitudsdel temps i de l'espai. Era, per dir-ho així, normal que un creador de mites personals -com demostra ser-ho en obres copm Sylvie (1853),Pandora (1853-4) i sobretot Aurèlia (1855)- fos també un contistafantàstic excel·lent, quan la seva imaginació s'aturava a mig camí ino arribava a «traspassar les portes de vori o de corn», com en el cas d'aquesta deliciosa peça titulada La mà encantada (1832).
