Manual per a dones de fer feines és una tria dels millors contes deLucia Berlin. Els relats, sempre autobiogràfics, constitueixen unretrat de les angoixes de l'autora, que va tenir una vida convulsa icomplicada, i que es descrivia a ella mateixa com a "alcohòlica,neuròtica i fràgil". Cada conte és una mirada lúcida sobre lafragilitat humana, i tots ells destil·len una comprensió fondíssimadel caràcter femení: són feministes sense intenció, per dir-hod'alguna manera, perquè copsen magistralment les febleses, fortalesesi particularitats de l'experiència emocional femenina, la tendència ala vergonya paralitzadora i al menyspreu autodestructiu, senseimpostures ni pretensions i sense caure mai en la frivolitat ni en eldesig buit de transgredir, i recorrent sempre al sentit de l'humor. El conjunt és d'una autenticitat i una candidesa desarmants, altamentseductores; malgrat que els contes tracten sovint temes dolorosos ipertorbadors, com l'addicció a l'alcohol, la duresa de la síndromed'abstinència o la mort de la germana petita, la tendresa envers elmón, la calidesa i la humilitat fan que siguin sempre vitals illuminosos, i que encomanin alegria i ganes de viure alhora queil·luminen les parts potser més fosques de l'ànima humana, sensejudicis ni prejudicis i assumint-les com un aspecte inevitable del'existència. Manual per a dones de fer feines és un d'aquells llibres que dóna eines al lector per entendre's millor a si mateix, i el mónque l'envolta, i també la condició humana. Recomanem la lecturad'aquest llibre a totes les dones de totes les edats i cultures delmón, i el receptem per prescripció mèdica a tots els homes de la terra com a lectura obligatòria per a la seva educació sentimental.
