El 1939, en acabar la guerra, Maria Dolors Orriols (1914-2008) eramassa jove per a haver començat a escriure seriosament i massa granper a doblegar-se al jou franquista. Com a dona i com a escriptora enuna llengua perseguida, va patir un doble exili interior. Però valluitar, a contracorrent, per viure i escriure. Així, algunes de lesseves obres, com Petjades sota l'aigua (1984) i El riu i elsinconscients (1990), van sortir a llum amb un retard de trenta oquaranta anys. Montserrat Bacardí ha rescatat la veu d'Orriolscapbussant-se en el fons documental que conservava Antoni Lloret, fill de l'escriptora, i estirant, quan ha calgut, el fil de la memòriafamiliar. El resultat és el retrat d'una narradora poderosa i una guia de lectura de les seves obres, publicades i inèdites, que mereixensortir de l'oblit.
